S'aconsella la sembra entre agost i novembre i entre febrer i abril, tot i que el cultiu és ràpid i es pot fer quasi tot l'any sempre que no hi hagi perill de glaçades molt fortes. A l'hivern la durada del cultiu serà més llarga que a l'estiu i primavera. La calor intensa de l'estiu farà que el rave agafi un gust més picant.
Si es cull massa tard el rave esdevé buit i el gust més amarg de l'habitual. Per tant, cal que calculem bé el moment de la collita.
És una bona idea sembrar un reng cada dos setmanes per obtenir una collita contínua durant tota la primavera i estiu.
Sembra directament en rengs espaiats a uns 25 cm. Aclarir entre plantes 3-5 cm per facilitar el desenvolupament de les arrels. Regar amb freqüència.
A l'estiu es recomana de sembrar en un lloc ombrejat sinó deseguida d'espiga. es recull al cap de 3 setmanes d'haver sembrat.
En 2 grams que hi ha unes 320 llavors podem sembrar 1metre quadrat
LLoc i any de producció: Maria Riera, Palafolls, Maresme. 2021
Aquest sobre conté 4 varietats d’enciam: Llengua de bou (fulles fines i dentades, no fa cabdell), roma del Prat (tipus llarg, fulla fina i gustosa), escarxofet (tipus mantegós, no fa cabdell), i Morella (tipus llarg, de fulla fina de puntes morades, textura fina i delicada).
Varietat molt productiva. Fruit en forma de pera, de color vermell intens, buida. Excel·lent al paladar.
Al contrari del que es pensa, amb aquest tomàquet buit se'n pot fer conserva ja que no te gens d'aigua i té una carn groixuda. Sovint es trien tomàquets plens però amb varietats com aquestes ens estalviem haver d'evaporar l'alt contingut d'aigua dels altres tomàquets.
Varietat en forma de ronyó, marca el ganxo lleugerament.
De gust suau, molt fina i cremosa, de pell fina que casi no es nota una vegada cuita.
Segons els entesos té un gust i cremositat excepcional.
Fruits grossos, rectangulars i marquen els 4 morros, dolços i molt aromàtics. Ideal per escalivar, ja que té carn doble i pell gruixuda. Alt rendiment i bona conservació post-collita. El consum en cru aporta gran quantitat de Vitamina C.
Origen: Martí Rossell, St. Andreu de Llavaneres, Maresme.
Varietat molt tendre amb la canya molt llarga que no necessita blanquejar-se. Molt rústic, aguanta bé la sequera de l’estiu. La canya blanca del porro fàcilment pot arribar a fer entre 25 i 30 cm, amb un diàmetre de 3-4 cm i més
Origen de la llavor: Etern Verdaguer, Can Casavella de Lluertet, Llinars del Vallès (Vallès Oriental).
Varietat rústica, molt resistent al fred i molt gustosa. Té les fulles llargues, amples d’un verd fosc molt bonic. De bon rendiment. Pel consum cru o cuit.
Aquesta varietat fa plantes d'una alçada d'uns 120 cm, molt ben ramificada i les fulles són d'un verd claret. Els fruits són ben arrodonits, la carn és molt blanca i la pell d'un negre intens preciós. És força productiva i durant molts mesos. La conservació post-collita és excel·lent.
Varietat d'arrels grosses i còniques amb molt bon gust.
Funciona bé fins i tot en sòls difícils.
És òptima per la conservació, però també es pot sembrar a la primavera.
Carbassa de color taronja, de textura llisa i molt dolça.
Varietat de cicle llarg i de molt bona conservació.
Fa uns fruits d'uns 1-2.5 kg, tenen forma de pera, s'estrenyen al centre i tenen el cul més gros que el cap.
Les llavors es troben agrupades en la part inferior del fruit, fent que aquest no estigui tot buit.
Està carregada de nutrients i minerals com el calci o el potassi i vitamines com la C o l’A.
És ideal per a dietes depuratives, és diürètica, té molta fibra i té molt poques calories.
Fulles lanceolada amb marge lleugerament dentat.
De color turquesa amb les nerviacions principals i secundàries morades.
El cos floral és cònic de color morat.
Lloc de collita: Horta de la Fanecada, Cardedeu (Vallès Oriental)
Aquesta combinació està pensada per incorporar en terres pobres i horts en funcionament. També molt interessant per qui busqui l’aprofitament per pasturar o dallar, totes tenen bon rebrot.
Aquesta varietat ha estat localitzada entre el nord del Pla de l’Estany i el sud de la Garrotxa. Es caracteritza per tenir un gra molt petit i amb tonalitats verdes. La seva cocció és ràpida i, un cop cuit, pràcticament triplica el seu volum donant un rendiment pràcticament igual que els convencionals (cigró menut –Pedrosillano-).
Es caracteritza per un gust suau, lleugerament dolç, i per la poca presència de pell.